Sincerament crec que hi ha temes dels quals és millor no parlar per no donar-los la importància i transcendència que no tenen, però el fet és tan esperpèntic, tan grotesc, que no em sé estar de quedar-me callat. Primerament cal dir que l’abast de l’estupidesa humana és difícil de mesurar, però ens podem fer una idea aproximada per la inqüestionable capacitat dels homes d’inventar i donar volum als disbarats més colossals. Hi ha els que consideren que la terra és plana, els que cada cap de setmana fan albirament d’ovnis, els que s’obstinen en gravar psicofonies en cases encisades, els que segueixen fomentant teories conspiratòries per demostrar que ETA és la culpable de l’11-M, els que exploren l’Himàlaia a la recerca de l’abominable home de les neus, els que argumenten que les piràmides egípcies són fruit d’ocioses civilitzacions extraterrestres... I, al cim de l’espècie de capdefaves, els que creuen en l’existència de la llengo baléà i la sostenen amb argumentacions ridícules, una ortografia anàrquica que ni ells mateixos en treuen aguller i, en definitiva, sense els coneixements filològics ni literaris adients (un bon símil seria un escolar que vol dir la seva sobre la cirurgia de tumors cerebrals). I que, a més, tenen els seus acòlits i seguidors perquè la ignorància és un pou sense fons. Fins aquí, tot correcte. Ara bé, el que em sembla carnavalesc i surrealista és que la Corona espanyola doni carta de normalitat a les superxeries. Que atorgui el títol de reial a una colla d’indocumentats demostra, sobretot, ineptitud. Com si anomenés a les fàbriques que llancen residus tòxics benefactores del medi ambient, o proporcionés estatut d’eminents geògrafs als terraplanistes. Però a més d’estultícia, dosis d’insensibilitat i mala fe. Cosa que els Borbons, un rere l’altre, n’han vessat a balquena. I Felip VI, tot seguint la tradició i fidel a la seva estirp, evidencia, amb mesures com aquesta, que sap donar menjar al qui te set i de beure a qui té fam. I el fet em recorda que Ramón M. Del Valle-Inclán, l’inventor de l’esperpent, va remetre un exemplar de la Farsa y licencia de la reina castiza, sobre Isabel II, al rey Alfons XIII amb la següent dedicatòria: «A S. M. el Rey D. Alfonso XIII. Señor: tengo el honor de enviaros este libro, estilización del reinado de vuestra abuela Doña Isabel II, y hago votos por que el vuestro no sugiera la misma estilización a los poetas del porvenir». Alfons XIII no ho va poder evitar. Com sembla que tampoc ho evitarà Felip VI. Ara nomes li falta atorgar el títol de reial al grup de capadors de sargantanes.