L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) acudirà a l'acte organitzat per l'Obra Cultural Balear (OCB) aquest diumenge, 5 de maig, a la plaça Major de Palma, la Diada per la Llengua perquè «la llengua també és patrimoni».

«Les Lleis de les que ens hem dotat, moltes d'elles producte del consens: Constitució, Estatut d'Autonomia i Llei de Normalització Llingüística, salvaguarden a distints apartats l'obligació de respecte i protecció al patrimoni cultural que representa una llengua pròpia», han assenyalat.

A més, remarquen que al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu que «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat».

Des d’ARCA entenen que és «molt important» subratllar el vessant patrimonial de la llengua catalana: «Perquè al cap i a la fi és un element cohesionador, una eina de comunicació i cultura que té una història, una literatura i uns usos, tant en els àmbits oficials com al carrer, que la configuren com un vertader edifici lluminós i ple de matisos. I pensam que cal defensar i reivindicar aquest vessant per sobre les polèmiques estèrils i els posicionaments extrems, que al capdavall tant de mal li han fet i tan poc han contribuït a la seva defensa i posada en valor».

«Al cap i a la fi això és el que varen fer personalitats tan il·lustres com Ramon Llull, Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Josep Pla o Mercè Rodoreda, per citar-ne només un parell. Les Rondaies Mallorquines o el Diccionari Alcover-Moll, sense anar més enfora, constitueixen tresors com ara la Seu o el castell de Bellver, joies d’una arquitectura preciosa i precisa, on els maons són les paraules i les filigranes o acabatalls en són la poesia, aquesta sensació gairebé d’èxtasi que experimentam davant un monument o una obra d’art».

Per aquest motiu les persones que formen ARCA reivindiquen «l’ús i el gaudi de la llengua catalana com un patrimoni de TOTHOM, sense perjudici d’altres llengües que hi conviuen com si d’un ecosistema es tractàs, sense fer-ne nosa ni destorbar-se l’una a l’altra i conformant un conjunt monumental que, sense oblidar el nostre tarannà i les nostres arrels, reflecteixi la singularitat de les estructures i matisos que el conformen. El català no és una llengua ni millor ni pitjor que les altres, evidentment. Però per història, sentiment i tradició, ha esdevingut aquesta casa comuna sota el sostre de la qual convivim amb normalitat i ens relacionam en el nostre dia a dia. Haurem de concloure, doncs, que la llengua és també un element patrimonial, una eina de convivència i civisme que cal veciar i protegir tant com sigui necessari».

«Protegim-la, doncs, d’extremismes i baralles: és molt el que ens hi jugam, i molt també el que hi tenim a guanyar», han conclòs.