Estrategues quotidians

La nostra vida és una estratègia. T’aixeques, programes, planifiques i estudies totes les possibilitats que la vida et pot dur a la feina, amb la convivència quotidiana, al si d’un partit polític, al si d’un govern o al si d’una família. Depenent dels càrrecs i responsabilitats analitzam quin és el millor camí de la nostra actuació. Però quan es tracta de posar en comú estratègies i prendre decisions col·lectivament, sempre hi ha el contrincant que s’avança. Sempre hi ha una possibilitat no prevista. Hi ha tants de pensaments i actituds no plantejats que ens demostren contínuament la diversitat i riquesa dels homes, de la capacitat intel·lectual del tot inabastable. I això és el que va passant en política d’alt nivell o en el nucli familiar més petit.

Sorprèn que un partit polític que es presenta a unes eleccions no es plantegi el fet de poder-les perdre. Sembla curiós que hi hagi pactes que no tinguin en compte els caràcters dels seus integrants i quedin bocabadats davant la primera andanada. O que una parella no prevegi que l’amor pot trencar-se, i que en una família també siguin possibles bregues i discussions. El món és simple i complicat alhora. De vegades, els números no surten, ni per la crisi econòmica global, ni per una simple votació parlamentària.

Malgrat haver pactat un govern, després es topen de ple i de manera constant amb "circumstàncies" que entorpeixen la gestió política i focalitzen els temes en la qüestió judicial, amb un estira i arronsa constant i incontrolable i que no ajuda a solucionar ni les necessitats pressupostàries ni els problemes de finançament. No poder considerar totes les possibilitats d’una acció, malgrat tot, ens fa misteriosos, inescrutables i sorprenents. Per això encara hi ha polítics que ens sorprenen.