La desarticulació d’una xarxa que arranjava noces de conveniència arreu de l’Estat, amb especial incidència a Mallorca, du a l’actualitat una de les cares més amargues de la immigració: la necessitat de falsificar una boda per obtenir la residència. Tal és la desesperació de molts de nouvinguts que estan disposats a pagar importants

En ple debat sobre la implantació del pla de Bolonya a les universitats –si en voleu saber més detalls, podeu preguntar el que volgueu, fa quatre cursos que estic estudiant amb aquest sistema, avantatges de ser conillet d’índies de pla pilot a la Pompeu Fabra– i després de les ocupacions de rectorats per part dels....

Hi ha anècdotes que, per la seva transcendència, ens haurien de fer pensar. Dijous em vaig decidir a cercar un llibre exhaurit, amb la intenció d’adquirir-lo. Com podeu imaginar, l’oferta on-line és extraordinària, en aquest sentit, i, a més, us meravellau en comprovar que l’únic exemplar que trobau d’un llibre editat a Mallorca l’heu d’adquirir...

Obligats i alhora devots de l’actualitat, no podem pas deixar d’informar de la transcendental trobada que la indústria del luxe celebrarà a l’Índia, concretament a Nova Delhi (els hindús en diuen només Delhi) els pròxims dies 3 i 4 de desembre, convocada per l’International Herald Tribune (l’edició global del New York Times), a l’hotel...

Així com l’any 1989, amb la caiguda del mur de Berlín, tothom va veure ben clar que s’esbucava el sistema comunista, a hores d’ara, amb l’esclat de la crisi financera mundial, no sé què esperam a arribar a la conclusió que igualment assistim a la caiguda del capitalisme darwinià i salvatge –més ben dit: selvatge, el de la llei de la selva...

Ha estat una de les notícies de la setmana, la reaparició de rates a Hamelín. Sembla que els seus habitants no s’han escalivat, no en tengueren prou en l’epidèmia de fa 724 anys, i d’haver-hi perdut els infants, per aferrats, sinó que ara han tornat a posar a prova la paciència (o la impaciència) dels rosegadors. I com diu la dita: qui no vol pols...

Ara que està de moda la demagògia sense complexos estic pensant si apuntar-me al carro i posar-me a fer càlculs... Amb els meus imposts, quants d’ordinadors es podrien costejar a les escoles de Mallorca? I quants se sufraguen a altres comunitats, per exemple, Extremadura? Amb els calés públics dels mallorquins, al marge d’omplir caixes de...

La hipocresia no té límits. N’hi ha que s’escabellen perquè una discoteca de València sorteja, tal com ja es fa a l’Argentina, una operació de cirurgia estètica entre els seus assistents. No he sentit cap protesta perquè en aquests locals la música té un volum malaltís, a les portes hi sol haver...

Un profund orgull, aquest és el sentiment més sincer que sent després de veure a primera plana de tots els diaris la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU feta pel felanitxer, pel mallorquí Miquel Barceló. En primer lloc per una qüestió d’identitat, després del discurs...

Em sembla, no ho sé molt segur, que crec que estic vacunat contra negocis macrobiòtics, hippies, energètics, mercaderies emocionals i altres feng shui diversos que ara se venen més que mai. Un temps en vaig ser creient fervent, defensor acèrrim del yin, i també del yang, però ara me faria molta vergonya fer taixí públicament per les...

Vaig llegir a dB un article molt dur d’en Guillem Frontera referit a l’hospital de Son Espases i la decepció que ha provocat l’actitud del president Antic en tots aquells qui esperàvem molt d’un Govern de progrés, sobretot que fos coherent amb allò que ens havia predicat en la campanya electoral. Per mi que la sanitat li ve gran al PSOE balear...

La dimissió de Catalina Soler com a portaveu del PP s’ha d’entendre en clau interna a causa del seu posicionament amb vista al pròxim congrés delPP Mallorca, en el qual no s’ha situat devora el corrent oficialista. Però també s’ha d’entendre com una expressió més...

Fantàstic descobriment, el de Catalina Soler quan s’assabentà que en el seu partit al darrere només hi ha travetes, en el millor dels casos. En les organitzacions amb les expectatives de poder obertes, ni la compassió, ni els miraments ni la companyonia són norma habitual...

Policarpa avançà vers el cadafal amb serenitat, el cap alt, i hi ascendí amb bravesa. Moments abans de caure sota el plom de les armes espanyoles i tot veient que formaven l’escorta espanyola alguns naturals del país, els reganyà tot dient: "Vils americans sou vosaltres!...

Finalment Baltasar Garzón ha fet el que era previsible. Res, i passar la responsabilitat de l’obertura de foses comunes a on estan enterrats els assassinats pels rebels de 1936 a una altra instància judicial, l’ordinària. Queda així tancada la xorrada que va voler iniciar...

Per ventura amb algunes excepcions, la dreta espanyola mostra un desafecte per la figura del general Francisco Franco Bahamonde que no respon tan sols a la conveniència d’acotar el cap davant les formes del nou règim. La calamitosa etapa del franquisme.

Difícilment oblidarà Francesc Antich el moment en què, potser impulsat per motivacions de "real politik", va convertir Son Espases en la primera gran concessió del segon mandat del Pacte; una actitud lloada per uns –més aviat pocs dins el seu propi partit...

Com vaig manifestar a dBalears.cat en un comentari a l’article anterior, he reflexionat sobre el problema lingüístic existent a la Sanitat i he decidit escriure aquestes reflexions, perquè he pensant que el tema serà vigent molt més temps del que voldríem les persones...

Luis García Montero és un dels escassos poetes espanyols en actiu que veu com els seus llibres de versos obtenen el guardó que tot escriptor anhela: un univers de lectors que va més enllà del cercle tancat dels crítics i dels altres poetes. És catedràtic de literatura...

En aquest lliurament feim una aposta per un conjunt muntanyós menor, però ben ple de bellesa i força, història i paisatge. Avui pujarem a la torre Vella del cap Vermell, la Talaia Nova i finalment al puig Negre, cims situats al litoral gabellí, entre la font de la Cala...

Tema d’aquests dies: els finals del serial Sense mames no hi ha paradís (versió metropolitana, del format homòleg colombià), i si mataran (o no) el Duc. Dimecres ja enredaven a l’Està passant (tele 5): "La sort ja és decidida, i nosaltres ho acceptarem"...

La convocatòria feta pels sindicats d’una manifestació conjunta el pròxim dia 29 a Palma és la prova més clara de la conjuntura d’incertesa i temor que travessa el sector aeri. El fet que aquesta protesta, que durà representants sindicals de tot l’Estat...

El PP balear no és Batasuna (o com es digui ara aquest partit). El PP balear creu en la Constitució, Batasuna no. El PP balear odia i condemna el terrorisme, Batasuna no. El PP balear creu en la pau, Batasuna no. El PP balear creu en la unitat d’Espanya, Batasuna no...

Nasqué a la vila de Guaduas, en el departament de Cundinamarca, de família humil i el seu nom complet era Policarpa Salavarrieta, encara que fou coneguda tot simplement per La Pola. Des de ben joveneta era una entusiasta revolucionària. Com el seu llinatge indica...

Francament, no em pensava que la senyora Estaràs vetllàs tant de temps el mort que li encolomà el fugat Matas. L’escena recorda l’obra de Miguel Delibes, Cinco horas con Mario, on na Carmen fa un interminable monòleg al costat del fèretre del seu marit...

Aquest mes de setembre va sortir la notícia. Es veia reunides, com en una trobada d’Alcohòlics Anònims, un grup de jovenetes i dones, algun home, tots intentant curar-se d’una nova afecció: la tanorèxia. ¿En què consisteix aquest mal? És l’addicció a allargar-se al sol...

La pintura és poesia muda; la poesia, pintura cega" ens deixà dit Leonardo da Vinci. "Som d’una generació que, pel moment, ha produït poquíssims poetes, pocs pintors, molts guitarristes pop i, sobretot, moltíssims ionquis", reflexiona Miquel Barceló...

Sembla que els problemes de la normalització lingüística en els serveis de salut pública s’han anat diluint en una espècie d’oblit o silenci que deu convenir a les parts. Encara és possible que el personal afectat deixi sentir alguna queixa, però tot indica que la història...

La nostra vida és una estratègia. T’aixeques, programes, planifiques i estudies totes les possibilitats que la vida et pot dur a la feina, amb la convivència quotidiana, al si d’un partit polític, al si d’un govern o al si d’una família. Depenent dels càrrecs.

Entre els promotors més subtils de l’actual renaixement castellanitzador és freqüent recórrer a la defensa de les seves tesis mitjançant l’argument que els territoris i les llengües no tenen drets, sinó que els drets són de les persones. No hi hauria res a dir.

L’anomenat per alguns com a nacionalisme perifèric ha de patir que se li pengin com a propis una sèrie de tòpics i de desqualificacions que són falsos i que no tenen cap fonament. Un d’aquests tòpics és que el nacionalisme perifèric és excloent o tancat...

Ahir, al Congrés (dels diputats) encara en parlaven, però la cúpula de Barceló ja no donarà més que opinions lliures i etapes al desert de les repeticions. A l’Intermedi (la 6) tancaren la cosa dimarts enquestant (exageradament?): "Què és més lletja...

El fins ara batle de Llucmajor, Lluc Tomàs, ha actuat amb coherència i ha presentat la dimissió tot just conèixer la seva condemna a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació. Haver-se aferrat al càrrec en aquestes circumstàncies en espera del recurs al Tribunal Suprem...

El 13 de novembre es va inaugurar a la nostra ciutat el Congrés sobre Codesenvolupament i Migracions, destinat a estudiar els complexos desafiaments que des d’ambdues parts protagonistes, l’emissora i la receptora, implica la realitat del fenomen migratori.

De vegades podríem pensar que els grans poetes de l’Escola Mallorquina, Costa i Llobera, Alcover, Pons i Gallarza, Salvà, Colom, etc., que expressaren part dels seus sentiments a través de la natura i no poques vegades lloant la pervivència d’un arbre patriarcal...

Aquests dies he tengut el plaer de llegir la primera novel·la d’Isabel M. Ribot Blanes La memòria en colors, il·lustrada magníficament per Mercedes Laguens, que ha sabut acolorir encertadament totes les seves paraules. Coincideix que n’Isabel i jo vàrem néixer el mateix any...

En el PP creuen saber que Tomàs és innocent, tal com es declara. Qualque informació deuen tenir perquè, tot i la sentència, no li exigiren la dimissió del càrrec ni en tramitaren l’expulsió ni la simple suspensió de militància. El diccionari també ho té clar...

La cultura pagesa té una saviesa que es manifesta en les formes pausades i tranquil·les. Adesiara hom encara es podia trobar a Mallorca amb dirigents polítics, religiosos, acadèmics o econòmics que provenien de la pagesia. Però els representants d’aquesta espècie...

Aquest dimarts han començat a Palma les XXVII Jornades d’Estudis Històrics Locals dedicades aquest any a la Guerra del Francès 1808-1814 i alhora continuen les conferències del cicle sobre Jovellanos. La Guerra del Francès, a la qual Miquel dels Sants Oliver anomenava...

En els hospitals, hi neixen persones, se n’hi curen; i se n’hi moren. De l’hospital a la tomba: un trajecte curt i llastimós. No sabem què passarà, però l’hospital de Son Espases podria ser la tomba política del molt honorable Francesc Antich. N’hi ha, dels seus...

Amb el fracàs de la via exclusivament nacionalista, que es demostrà a les passades eleccions generals, el PSM cerca ara una alternativa. Es debaten entre la temptació d’anar sol a les urnes o bé mantenir la coalició amb EU i Els Verds, i per ventura amb ERC...

Hi ha deures que, malgrat el temps atmosfericopolític que domini, sempre són sagrats. A la dècada dels anys setanta, el meu fill, aleshores un minyó degudament escolaritzat, en sortir de classe, a casa, havia de fer els "deberes" que el mestre li havia posat...

Ahir va ser un mal dia per fixar l’escaleta dels telenotícies. A IB3 (al migdia) van optar per: 1. Barceló, 2. corrupció, 3. pressupostos, però altres temes convidaven a repensar-s’ho. A la 4, per exemple, obriren amb Garzón i amb Mickey Mouse (que fa 80 anys)...

La visualització de les restes arqueològiques de Son Espases, de les quals es tenia coneixement des de fa anys, com també la constància que el macroedifici es construïa damunt una gran zona inundable, demostra el procés vergonyós que conduí a la requalificació...

Ja ha caducat l’efecte Vicens superat per la condemna a Lluc Tomàs, talment aquell anul·là el pot de Cola-Cao que havia deixat enrere la psicopatia de De Santos... i així un enfilall de desgràcies que ens degraden a tots. Bé, a tots menys als fiscals anticorrupció...

Les injúries que publicava The Economist eren majúscules. Gairebé tan grans com les que s’amollen irades a les tertúlies de la televisió autonòmica de Madrid. En un programa de zapping veig fragments reproduïts d’aquests agres improperis: vertaderament esfereeixen...

Patrimoni Nacional és un organisme que es dedica a mantenir i administrar els béns de l’Estat que es posen a disposició de la Casa Reial, però que no té doblers per complir amb la seva missió. Per exemple, no pogué comprar un iot al monarca quan el vell...

Michele Fluck publicava en aquestes dates a la revista nord-americana Science for the People, de Sommerville, Massachussetts, un documentat treball sobre una de les causes de mortalitat més freqüents en els dies que corren i que ve a demostrar, una vegada més...

El Govern de Jaume Matas, amb la imprescindible col·laboració de l’Ajuntament de Palma de Catalina Cirer, inicià les obres de Son Espases. El Consell de Mallorca, aleshores presidit per Maria Antònia Munar, girà el cap i deixà fer. Com en tantes altres ocasions...

Fa temps que la dreta balear ha deixat d’ésser referent de l’exquisidesa. Fretura de charme. Quan ha de matar l’aranya, juga a pàdel (versió Matas) o es distreu jugant a dir la collonada més grossa (modalitat Carlitos Delgado). No acostuma a llegir...

En el decurs de la història, ha quedat provat que la recerca del paradís per part de la humanitat tan sols tenia l’objectiu de destruir-lo. És cert que el primer paradís el vàrem perdre de manera injusta, perquè no va contra cap raó el desig d’ingressar els cossos...

Fins ara parlàvem d’imputacions; ara ja anam a les condemnes. El Partit Popular és una calça que es desfà a causa de la corrupció, més o manco consentida, que ha tengut lloc els darrers anys. En passar casos com els que ens ocupa els partits tendeixen a regenerar-se...

D’acord amb una estranya llei que regeix l’opinió pública, una vegada més sembla que donam més relleu al missatger que al missatge, per vell que sigui el contingut del mateix. En aquest cas el missatger sols té 28 anys però ja ha venut quasi dos milions d’exemplars...

Mentre la justícia espanyola es nega fins i tot a permetre l’exhumació de les víctimes de la brutal repressió franquista, he pogut consultar un llibre que posa en relleu l’enorme abast i el caràcter meticulós de la persecució dels enemics del règim cap al final...

Ha tornat Juan Carlos Rodríguez Ibarra (al Cara a cara, CNN+) com tornen els que no ens deixaran mai: pontificant. J.C.R.I. ha tret un llibre, mescla de memòries personals (comença amb l’infart que patí, i ens alegra que h conti!) i de reivindicació del món digital...