Un any: El Bloc
Un any després de les eleccions, la vida política balear es focalitza sobre qüestions importants com els congressos del PP, del PSOE, els judicis i investigacions pels diversos casos de (presumpta) corrupció, la reforma del finançament, les inversions del govern nacional que no arriben, etc., però no es presta cap atenció al que probablement sigui la decisió més rellevant pel futur electoral que es pugui prendre. La que correspon al PSM en el pròxim congrés de tardor: si seguirà donant vida al Bloc o, pel contrari, seguirà camí per si sol.
És ver que ve l’estiu –encara que ningú no ho diria– i que tot el que s’ha de produir a posteriori pareix que va fiat a un futur llunyà. Però són només uns cinc mesos per a un decisió que marcarà més que qualsevol altra el resultat electoral de 2011 i, en conseqüència, condicionarà fort ferm les opcions del PP de treure majoria absoluta i, en el seu defecte, de forjar un pacte de dretes entre PP i UM o bé de repetir-ne un de centreesquerra.
És així perquè el Bloc és la peça clau a Mallorca del senzill i tanmateix desconegut sistema de conversió dels vots en escons. El seu quart diputat al Parlament per l’illa és el que pot tenir més conseqüències a tot l’escenari polític balear. El 2007 determinà que el PP es quedàs sense majoria absoluta. I el 2011 pesarà igual. Perquè allò que evita l’hegemonia absoluta conservadora –a Mallorca i, pel seu pes en escons, a Balears– és que l’esquerra del PSOE tengui prou diputats com perquè sumats als socialistes en facin almanco tretze: el 2007, tretze al Consell i catorze al Parlament.
El PSOE augmentarà però si el Bloc es desfés en dues o més candidatures el seu resultat no seria mai igual al de 2007, sinó més aviat molt inferior. Com a mínim, la meitat. Aquests dos escons podrien ser eixugats pels socialistes, però si fossin més ho tendrien molt, molt difícil. Per assegurar un futur govern progressista, doncs, l’aposta més segura és que el Bloc es mantengui. Si no, l’avantatge seria, per aquest ordre: pel PP que podria aspirar a compensar qualsevol pèrdua de pes relatiu quedant-se un diputat del Bloc i, segons el resultat socialista i el seu mateix, podria aspirar a tenir majoria absoluta; del PSOE, que n’augmentaria algun a costa de la coalició esquerrana; i d’UM, que podria aspirar a no perdre’n cap. Tot això, no per transvasament de vots entre les formacions sinó per pura matemàtica electoral.
El que decideixi el PSM en el seu congrés serà més rellevant pel futur electoral de 2011 que qualsevol acció de govern o cap altra decisió orgànica que prenguin la resta de partits. Per suposat que cadascú fa el que vol, però no obstant això les conseqüències no són particulars, en política. I en aquest cas afecta tota la resta de partits. Per això és tan estrany que es parli de tot manco d’això.
Periodista
L'opinió del lector
Opinions
govern nacional? perquè no dir-li govern espanyol?
, fa 3 messos

Menéame
Digg
Delicious
Yahoo
Tafanera
En Miquel Payeras és especialment jacobí, és a dir, un discurs progressita, sí, però que no li toquin s'espanyolitat d'aquesta terra
Joan Miró Font, fa 3 messos