Ahir s’estrenà als cinemes de Mallorca la darrera pel·lícula de James Bond, Quantum of Solace, que ha batut rècords de taquilla als Estat Units i a Anglaterrra. DBalears ha reunit els seus dos crítics de cinema: Josep Antonio Mendiola (d’ara endavant, MND) i Javier Matesanz (MTZ)...

El Consell de Mallorca ja té a sobre la taula l’informe dels arqueòlegs sobre Son Espases Vell. Ahir mateix l’Ib-Salut remeté a la presidenta del Consell, Francina Armengol, l’estudi tècnic realitzat per Marilena Estarellas, Pep Merino i Francisca Torres. Per altra banda, els mateixos arqueòlegs també registraren ahir a Patrimoni el mateix informe. A l’estudi assenyalen que "els arqueòlegs de l’Ib-Salut.

La polèmica envers la recentment inaugurada sala dels Drets Humans i les Civilitzacions de Ginebra tornà ahir a la palestra a Madrid. La subsecretària d’Afers Exteriors i Cooperació, María Jesús Figa, va admetre ahir que la situació econòmica actual no és la mateixa que quan es va plantejar la construcció de la cúpula de Miquel Barceló a l’ONU, amb la qual cosa féu entrendre que la crisi a l’Estat.

Aquest és un any d’aniversaris per al director de cinema Ventura Pons. El català celebra el 40è aniversari del seu primer espectacle professional en el teatre i els 30 anys de la seva primera pel·lícula. Ahir era a Palma amb una altra xifra notable per afegir a la llista: l’estrena de Forasters, el seu film número vint. Arriba a les sales divendres que ve, dia 28, i es podrà veure als cinemes Rívoli de Ciutat.

Durant més de deu anys, l’historiador Pere Ferrer Guasp (Alaró, 1949) s’ha dedicat a perseguir amb tots els pèls i senyals el fil d’un dels personatges més controvertits de l’alta societat mallorquina: Joan March i Ordinas (Santa Margalida, 1880-Madrid, 1962). D’aquesta investigació n’ha sortit la seva tesi doctoral i els llibres Joan March, Els inicis d’un home financer i Joan March, la cara oculta del poder.

Era l’any 2001 quan l’historiador algerià Mohamed Ben Ma’mmar va trobar en una biblioteca de Tindouf el manuscrit Tarih Mayurqa, un llibre que explica la història de Mallorca des de 1206 fins a 1232, escrit pel musulmà Ibn Amira. És el document que per primera vegada aporta el punt de vista dels vençuts en la conquesta de Mallorca per part de les tropes de Jaume I.

"Déu ens guard d’un ja està fet". La dita popular s’adiu a la situació que pateixen a dia d’avui els terrenys de Son Espases Vell. Des del 10 de febrer de 2007 fins al 7 de maig del mateix any les excavadores treballaren a la zona sense cap tipus de control arqueològic. Sobre quin patrimoni s’hi esmicolà, cap expert no ho vol afirmar, malgrat les nombroses fotografies aportades per la plataforma Salvem la Real davant la Justícia.

L’Institut d’Estudis Baleàrics inaugurà dimarts a Londres l’exposició L’Espanya d’Alfons XIII. Aquesta mostra, formada bàsicament amb fotografies i audiovisuals, ja s’estrenà a Palma el 2004 i, després d’itinerar per més de 20 ciutats d’arreu de la Península, ara ha arribat a l’Institut Cervantes de Londres, coincidint així amb el 80è aniversari de la Càtedra Alfons XIII a Anglaterra.

Entre 1900 i 1930, el fotògraf Edward S. Curtis va recórrer l’Amèrica del Nord de dalt a baix mentre retratava la vida dels indígenes que habitaven els actuals Estats Units i Canadà. Des d’ara i fins a l’onze de desembre, seixanta de les seves fotografies es poden veure en una exposició a la Fundació Sophia. Eduard Sheriff Curtis va néixer el 1869 al Wisconsin rural.

El Casal Solleric es vesteix aquesta vesprada de gala per inaugurar tres exposicions retrospectives. Fins a principi de gener es podrà repassar la trajectòria del fotògraf Joan-Ramon Bonet, l’escultor Antoni Ferragut, i l’artista multidisciplinar Javier Pérez. En el cas de Bonet, el títol de la mostra ho diu tot: Fotografia 1973-2008, que és un repàs a trenta-cinc anys d’intensa trajectòria.

Som al teatre. Tot va bé. Una obra correcta, uns actors brillants, un gaudi fluid... Però què passa quan els actors (que no personatges) decideixen rebel·lar-se i no tirar endavant el muntatge. O continuar-lo des del seu punt de vista obviant qualsevol decisió presa pel director o l’autor de l’obra. Això és el que va passar a la companyia madirlenya Teatro del Zurdo, que des d’avui i fins diumenge, actuen al teatre Sans de Palma.

Un dia després de la inaguració de la controvertida cúpula de Miquel Barceló a la seu de l’ONU, la polèmica sobre el seu finançament amb càrrec de l’Ajuda al Desenvolupament arribà ahir al Congrés dels Diputats. Allà, el ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, es defensà de les crítiques del PP asseverant que "no en donin lliçons sobre la lluita contra la pobresa i la lluita a l’Àfrica".

Els arqueòlegs de Son Espases ratifiquen la proposta de la constructora i aposten pel trasllat de les estructures a les cases de Son Espases. Els socialistes, que comanden a Salut i ostenten la presidència del Consell, són del mateix parer i plantegen la creació d’un espai museístic a l’antiga possessió per ubicar-hi els jaciments. Amb tot, el PSOE diu que es farà el que diguin els tècnics.

La portada de Le Monde dedicava ahir la foto central a Miquel Barceló per anunciar la inauguració de la seva "obra gegant" a Ginebra. En aquesta ciutat es fa clar amb pluja i fred. A l’ONU tot està a punt per a l’estrena. L’enorme edifici, propi de les primeres pel·lícules de la saga Bond, incrementa la seva seguretat. Entre els primers a entrar-hi hi ha l’autor de la remodelació de la sala XX, Miquel Barceló.

Els mitjans de comunicació alertaven ahir d’un possible nou efecte de l’omnipresent crisi econòmica: una suposada reducció dels doblers que les caixes destinen a la seva obra social. Amb aquesta notícia a tots els diaris, es presentaven, també ahir i al CaixaFòrum de Palma, les actuacions que la Caixa farà a les Illes el 2009 en el marc de la seva obra social.

Acidesa, sarcasme, textos irreverents i temes controvertits, aquests eren els ingredients principals dels entremesos, peces de teatre breu que van néixer fa més de cinc-cents anys. Ara, el teatre Principal de Palma recupera l’esperit d’aquests espectacles populars gràcies a l’obra Melodies de Brouvell, que s’estrena demà dirigida per Pere Fullana. El muntatge es basa en quatre entremesos anònims fets a Mallorca.

La plataforma Salvem la Real ha estat una de les principals entitats involucrades en la lluita contra la construcció de l’hospital de Son Espases. El col·lectiu ha presentat fins a 14 denúncies contra la destrucció del patrimoni d’aquell indret, ha reivindicat la protecció de l’entorn i ha recollit informació sobre la seva riquesa patrimonial. L’any 2007 els tribunals esdevingueren un escenari cabdal del conflicte.

Ubicació actual del jaciment. Foto: Joan Torres.

El Servei de Salut de les Balears no es banya. L’Ib-Salut presentà el mes d’octubre un informe al Consell en el qual recomanava la "desaparició amb urgència" de les construccions que els arqueòlegs de Son Espases Vell han localitzat a la zona oest de l’hospital. Així mateix, no són els tècnics del Govern qui signen l’estudi, sinó que ho fan els arquitectes de la constructura, Reinaldo Ruiz Yebenes i Julián Arranz, d’Aidhos. Per la seva banda, els tècnics de Patrimoni tenen clar que, de moment, les restes trobades al solar han de romandre in situ, tal com marca la normativa.

Parlar de la relació de Gaspar Melchor de Jovellanos amb Mallorca suposa pensar automàticament en un lloc: el castell de Bellver, on l’intel·lectual estigué confinat entre 1802 i 1808. Ahir, en el marc dels actes de commemoració de l’Any Jovellanos, s’inaugurà al castell l’exposició Presoner il·lustre, ubicada en una de les sales on visqué l’asturià durant sis anys.

Després d’una setmana de polèmica, finalment avui dematí, els reis inauguren la sala dels Drets Humans i l’Aliança de Civilitzacions al palau de les Nacions de l’ONU a Ginebra davant 700 convidats. Una sala amb un caràcter marcadament balear. L’artista Miquel Barceló (Felanitx, 1957) ha comptat, dins el seu equip, amb Tomeu i Antoni Esteva per al disseny dels interiors.

Francesc Antich informà ahir que "la Conselleria de Salut i els arqueòlegs" encarregats de l’excavació d’urgència seran els que "hauran de decidir si les restes trobades a Son Espases es traslladen de lloc" o, per contra, queden allà mateix. "En aquests moments, la Conselleria estudia si seria possible traslladar les troballes, que estan en males condicions", manifestà el president ahir al Consolat de Mar davant els mitjans de comunicació.

La història comença al 1995, quan es decideix fer una reforma a l’hospital de Son Dureta. Allò que en un principi havia de ser, i hauria de seguir essent encara, un bé per al poble, féu un gir inesperat el 2003 quan, ja amb Jaume Matas al capdavant del Govern, es decidí no fer la reforma, sinó un nou hospital en els terrenys de Son Espases. Sobre la taula hi havia aleshores quatre possibles emplaçaments.

Visió de l'esperada obra de Barceló. Foto: Reuters.

Ha fet córrer rius de tinta. La polèmica fins i tot arribà al debat dels pressuposts del Congrés dels Diputats pel seu elevat cost de vint milions d’euros. Ahir es féu la llum. A partir d’avui serà el pas del temps i el món el seu millor jutge. Els reis Joan Carles i Sofia inauguraren la remodelada sala dels Drets Humans i l’Aliança de Civilitzacions del palau de les Nacions a Ginebra.