La darrera estació és Romania

Només queda una barraca alçada, per poques hores. Però a la resta del descampat de Can Angelí, entre via cintura i General Riera, s’espargien els rastres del que havia estat, fins ara, un dels assentaments de barraques més infrahumans de Ciutat després de Son Banya. El descampat destapava les proves més palpables d’aquesta misèria que ha estat mantinguda enmig de Ciutat durant els darrers tres anys: fustes arrabassades, ferralla, cendres i fems, tones de fems. D’aquesta manera, Cort donà per acabat ahir l’esbucament de les 20 barraques d’aquest nucli on malvivien 60 persones, la majoria d’elles, zíngars d’origen romanès. Un procés que començà a final d’abril i que s’ha solucionst, ara, set mesos després, amb el "retorn voluntari" al seu país de 30 romanesos.

L’operació final fou inspeccionada sobre el terreny pel regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske; el director general d’Immigració del Govern, Manuel Cámara, i la intermediadora de l’Ib-salut, Mònica Moldovan, la ideadora d’aquesta iniciativa de retorn que s’ha duit a terme a través de l’ambaixada romanesa que els ha garantit contractes laborals a Romania. La resta de romanesos, segons Grosske, s’han reubicat a centres d’inclusió, a residències o han partit cap a la Península. En aquest sentit, Cámara remarcà que es tractava d’una operació de "retorn voluntari" per la qual cosa estaven en el seu dret d’acollir-se o no en aquestes ajudes. A més, el director general recordà que aquesta mesura era una de les millors opcions a les quals podien acollir-se els romanesos. Aquests ciutadans poden disposar de permís de residència, per ser comunitaris, però no de feina.

La Unió Europea no regularitzarà el procés laboral fins al mes de gener de 2009. "Sense treball no hi ha inserció ni integració i aquest és el drama de moltes persones", destacà Cámara. Sobre aquest aspecte, Grosske valorà d’"exitosa" la manera com s’ha desenvolupat aquest procés. "Hem convertit aquest enclavament en una oportunitat per a aquestes persones. Un sistema molt distint de com ha actuat la dreta fins avui dia". Ara, països rics com França han reaccionat amb polítiques de retorn expulsant del seu país els immigrants sense cap garantia. Aquí es volgué deixà clar que el tractament social ha existit. La incapacitat per integrar els romanesos a Palma ha donat lloc a aquesta situació. Les famílies de Can Angelí han partit amb un bitllet d’avió pagat, un contracte de treball garantit per l’ambaixada i un xec de 30 € per a les despeses durant el trajecte. Han partit cap a la darrera estació del seu viatge: Romania. Can Angelí ja és història.

Següent pas, Flex i búlgars

Can Angelí suposa la tercera operació contra el barraquisme a Palma que ha fet la Regidoria de Benestar Social en només un any i mig al Govern. El propòsit és acabar amb els assentaments "il·legals" que s’alcen per Ciutat en forma d’infrahabitacles. Dia 31 de gener Cort posà fi a l’exemple sagnant de l’edifici de Brotad, després d’haver recol·locat les 55 famílies que allà malvivien. Tres mesos després, a principi del mes d’abril, traslladà en centres de reinserció les set persones que des de feia nou anys subsistien a l’antic canòdrom. I amb només un mes de diferència, pel maig inicià tot el procés de Can Angelí. El següent pas segons confirmà el regidor Eberhard Grosske serà acabar amb la situació d’ocupes a l’edifici Flex, un bloc en ruïnes del carrer d’Aragó on habiten famílies búlgares. No gaire lluny de Can Angelí, sota el pont de via cintura hi ha barraquetes amb devers set persones, també búlgares. Aquestes dues intervencions vindran a partir d’ara.

"La gent patia greus problemes de salut"

"Tot sorgí per un problema sanitari molt greu que hi havia a la zona", diu Mònica Moldovan, mediadora de l’Ib-salut. Ella ha estat la ideadora de la iniciativa de retorn voluntari, un projecte que només s’ha posat en pràctica a Mallorca. Diu que el procés s’ha fet en tres fases. El 12 de desembre partiran els 13 romanesos que encara queden a Palma en pisos tutelats. Ha fet 400 intervencions amb tots ells per saber les seves necessitats de feina. "La majoria treballarà a la construcció i a la zona del país que reclamaven", assegura. Cobraran el salari mínim d’allà, 300 euros.